29/1/09

EL PREU DE LES COSES

No pot ser que la traducció d’un llibre sigui més barata en castellà que en català; espanta els lectors. Una de les fites que persegueix per a l’any 2009 en matèria editorial el Departament de Cultura és, precisament, que la pròxima novel•la de Paul Auster, per posar un cas, costi el mateix en la seva edició catalana (62) que en la castellana (Anagrama). Com es podran reduir els dos o tres euros de diferència que hi sol haver i establir preus equiparats? La proposta de la Generalitat és ben simple, pagant la diferència mitges. Cultura hi posarà diners, però també vol el compromís dels editors catalans. I no hi ha compromís més profund que el que toca la butxaca. El risc per a les editorials hi és, però per contra tenen tots els trumfos per conquerir un bon marge de lectors que van directament al castellà per un hàbit lector adquirit amb els anys que és reforçat per la diferència de preu. A mateix preu i idèntica data de sortida al mercat no hi ha excusa, a no ser que la traducció sigui un nyap que també n’hi ha.
Amb els preus de les traduccions compensats i una política pactada d’incentius a les llibreries per a les vendes en català, el problema de la comercialització del llibre pot millorar ostensiblement. Quedarà el molt conflictiu i caríssim problema de la distribució i la capsa de sorpreses que és l’edició d’e-books que, segons els entesos, farà variar molts projectes editorials i multiplicarà les vendes a través de web tant de llibres en paper com electrònics. I mentre les editorials pensen crear la plaça de director d’edicions digitals, Núria Pons, ex Casa del llibre, és la directora de la nova llibreria Bertrand de la Rambla de Catalunya.