19/2/08

UNA ALTRA CUBA ÉS POSSIBLE?

Ara mateix, dir Cuba sense Fidel és parlar per parlar. Ni transició, ni canvi ni eleccions lliures. Fidel deixa la presidència al poc carismàtic Raül perquè repapieja, no per voluntat, i així es garanteix el control del país de casa estant amb el xandall vermell i les plantofes. Que deixin de fer volar coloms Bush, l’exili de Miami i la disidència interior.
En un dia de dir-les de tots colors, només les institucions europees han estat realistes, mostrant-se favorables a eixamplar el diàleg amb els nous dirigents de l’illa; diàleg que portarà, inexorablement, un lent procés de canvis en matèria econòmica que començaran a l’agricultura i la indústria i arribaran més aviat que tard a la inversió de capitals estrangers, perquè el petroli del golf de Mèxic atrau fins i tot als fins ara més reticents partidaris del bloqueig amb pany i forrellat.
Vull dir que, al cap i a la fi, són les lleis de mercat les que acaben fent la seva. Si Cuba fos gran com Xina, un immens mercat en perspectives, ja veuríeu com els canvis arribarien aviat. I fins i tot farien uns Jocs Olímpics potser.

Dit a El Món a RAC 1 el 20.02.08