En aquest sentit, i pensant en els escriptors, que és un dels elements en els que la indústria editorial hi pensa molt poc o gens, el Portal de les Lletres Catalanes ha posat en marxa aquesta setmana la versió en castellà i anglès. Cal encara el francès, què és un mercat tan proper com l'espanyol però més potent, però entenc que Laura Borràs i l'equip de la ILC pensen que, com a tants altes àmbits de l'economia, si no hi ha mercat a l'interior cal anar-lo a buscar fora. Aquesta mena d'iniciatives, com la subvenció del Llull a les traduccions, són vitals a hores d'ara per a l'existència de la literatura en català. Amb un sector editorial ofegat quina supervivència a penes te en compte els autors, amb una administració que gasta molt en totxo per a biblioteques però que no vol pagar als autors els drets pels llibres que deixen, i amb una societat que no vol entendre la feina d'escriure i el valor dels llibres, poca cosa resta a fer per malviure escrivint. O si: deixar-ho, però llavors, segur que tots serem molt més pobres. De misèria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada