Malauradament aquesta idea antiga i col·lectiva de pertinença és poc assumida per la majoria de candidatures que concorren a les eleccions del dia 25. Entre la intransigència dels partits estatals i el pensament únic que abracen no pocs sobiranistes, Europa queda reduïda a una mena de ninot el qual tothom estira dels braços per portar al seu pati. I mentrestant, la idea del continent es va esfilagarsant com les fibres d'una nina masegada i arraconada poc després. Però és, ens fa créixer cultes nobles i rics com volia el poeta, ens deixa ser com som i vol ser casa. Europa és Kreuzberg, Gennevillieurs, Temple bar, Camden i Bairro Alto. Com Gràcia, territoris de la ment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada