Argumenta també Borràs que ara la Institució forma part del consell directiu del Departament de Cultura i que està superant "una certa invisibilitat", cosa que també fan a còpia de tuitejar tot el dia, és una manera; però francament, si els darrers temps la ILLC estava varada a la sorra era sobretot per falta de voluntat política, no de l'equip que hi treballava, no ens confonguem. Tampoc omplir la xarxa de tuits, webs i blogs vol dir ser necessàriament més ben considerat. Però tot sigui a fi de be. Si el que la Institució de les Lletres Catalanes sigui estructura d'estat ha de servir per què la literatura catalana sobrevisqui, donem-ho per bo. Ara, abans de res potser que l'estructura tingui uns fonaments creïbles, començant per algunes entitats amb veu i vot a la junta de govern, que la suma de voluntats sigui real també en la distribució dels recursos, no només a la xarxa, i que li facin entrevistes menys empàtiques. El pensament crític potser no aporta molta visibilitat, però rigor i respecte si.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada