Però encara hi ha tossuts que creuen en escriure i publicar novel·les, contes o dietaris com a instrument per elevar la dignitat de l’ésser human. L’esforç que fa La Magrana de cara a Sant Jordi és més que notable. Amb ‘El carrer de l’embut’, de Pilar Rahola, ‘Societat negra’, d’Andreu Martín (premi Crims de Tinta), i ‘Quan arribi el pirata i se m’emporti’, el retorn de Lluís Anton Baulenas, que ha abandonat 62 per desacords de tota mena, el segell d’RBA aposta per la premissa que hauria de ser lògica:literatura de categoria per obtenir un bon volum de vendes per Sant Jordi. És el mateix que es mereixerien Carles Terès amb ‘Licantropia’ (1984), Blanca Busquets amb ‘La casa del silenci’ (Rosa dels vents) o Esteve Miralles amb ‘Retrobar l’ànima’ (Empúries), premi Marian Vayreda. Si aconseguiran, o no, que la literatura torni a estar al centre de l’esperit humà, em temo que ni depèn d’ells ni de la qualitat de l’obra. El paper de futur de la lectura en la nostra societat probablement estigui més en mans de qualsevol relat d’autoajuda que no pas en la literatura. I, smpatphones a banda, serà el que es vendrà més, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada