És normal i lògic, amés, que en temps de crisi i atur, baixin les vendes de llibres i creixin el volum de préstecs a les biblioteques; però en aquest procés tot l’avantatge és per a l’usuari i tot l’inconvenient és per a l’autor. Com que tots tenim dret a menjar i a llegir, potser que ho fem a mitges: igual que a les farmàcies, s’imposa el copagament bibliotecari. No es pot continuar mantenint un servei de lectura pública de qualitat a expenses dels escriptors. El 0’2% sobre el preu del llibre que les biblioteques haurien de pagar per cada préstec (i que les administracions titulars dels centres en moltíssims casos no fan) és una quota més que ajustada. No pagar-la és matar la mare de la lectura: els qui escriuen. Amb unes vendes en caiguda lliure i un IRPF que potser per a un advocat o un metge es assumible, però què per a un autor és la fam, l’ofici d’escriure està en vies d’extinció aquí. Paguem una mica per cada carnet, que al món no hi ha res de franc, i tindrem llibres de qualitat. Ep, si volem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada