27/11/15

Dits enganxosos, el gener a les llibreries

Som al 1993. Després dels Jocs Olímpics Barcelona ha entrat per bé i per mal en la modernitat. La ciutat se situa en el mapa global del turisme, dels negocis, de la cultura i també del crim organitzat. Bandes d'arreu del món desembarquen a la ciutat per apoderar-se d'un nou mercat emergent en el qual corren molts diners. Assassinats, prostitució, tràfic de tota mena de drogues, segrestos, extorsions i robatoris a gran escala passen a formar part del panorama de la nova delinqüència ciutadana. És el preu que s'ha de pagar pel cosmopolitisme.
És en aquest panorama confús, que es comença a perfilar clarament l'ocàs del final de mil·lenni que s'acosta i el col·lapse cultural que acabarà definitivament amb el món del segle XX, on se situa Dits enganxosos. El relat, que pren el nom d'un dels millors discos dels Rolling Stones, Sticky fingers (1971), fa un retrat en clau negre i criminal de l'època de ressaca i crisi posterior als Jocs Olímpics i de la generació que la va viure; els joves i els no tan joves.



Dits enganxosos (Crims.cat), el proper gener a les llibreries

Brown sugar, primer single de Sticky fingers, en directe A Bigger Bang Tour. Austin, Texas. 2006


Trenta anys de concerts

De Bruce Springsteen a Montpeller (primer concert de la gira europea del Born in the USA a l'estadi Ritchter), a Gonzalo Rubalcaba a l'auditori pel Festival de Jazz de Barcelona; un camí de descoberta i coneixement que ajuda a entendre el món amb la sensibilitat necessària per a sobreviure'l. Hem tingut tantes nits de felicitat als concerts!
Un record també pel Jordi Tardà, que tanta música ens va ensenyar.

1985. Flyer d'un viatge organitzat a Montpeller per veure el Boss


2015. Una cervesa abans d'escoltar el pianista Gonzalo Rubalcaba al festival de jazz de BCN


26/11/15

Contes maratonians

A més de disc també hi ha un llibre de la Marató. Ho dic per què, com que TV3 fa tanta forrolla amb el disc (espots, making off, promo als programes de ràdio i TV a tothora), sembla que només siguin els músics i cantants els solidaris a qui cal fer costat amb 10€. Hi ha un llibre, un bon llibre, editat enguany per Llegir en Català, el grup de petits editorials més actius a hores d'ara del panorama català. Ho diuen els entesos: Laura Huerga (Raig verd) és l'editora de l'any i Edicions del Periscopi el segell que està sorprenent per títols i ressò al mercat; per dir-ne dos dels nou.
Doncs be, darrera d'una portada de gust dubtós (o no), que ve donada per la CCMA, el llibre aplega autors consagrats com Margarida Aritzeta, Teresa Juvé o Martí Gironell; els millors joves, Joan Todó i Jordi Nopca o Joan Benesiu, premi Llibreter. Amb ells dibuixants i il·lustradors com Roser Capdevila, l'Avi o Anna Fando. Total, deu artistes i catorze autors. Un bon planter a qui fer costat amb 10€ que van íntegrament al pot solidari de la Marató de TV3. I malgrat la modesta atenció que els propis promotors li donen, ara ja no apareix ni al final de l'espot (tot i que sabem dels esforços ímprobes d'Elena Goixens per fer-lo sortir per tot), el llibre és ja un dels més venuts. Imagineu-vos que seria dels llibres en català si la ràdio i la tele públiques, que un diria que haurien d'estar més per això que per altres coses, els tractessin com cal. I com cal vol dir bons programes de llibres i escriptors a la tele amb normalitat (no famosos que perpetren llibres o col·legues). Però les coses són com són. I això no treu que els escriptors del país siguin solidaris amb els seus veïns quan se'ls reclama. Són així.


20/11/15

El popular dibuixant i ninotàire Lluís Recasens, l'Avi, que cada dia fa una vinyeta al diari El Punt Avui, ha fet aquesta il·lustració durant la presentacoió del llibre de la Marató.
El dibuix fa referència al conte La cara oculta de la lluna, que Rafael Vallbona ha publicat en el llibre de la Marató d'enguany, dedicada a la diabetis i la obesitat
Ja podeu adquirir el volum a totes les llibreries del país, en edició digital picant AQUÍ, o en audiollibre AQUÍ.


El llibre de la Marató al TN

video

L'estripada: Nòmades com som

Ens crèiem éssers lliures en un món segur i ara, tenallats per la por, baratem l'emancipació a canvi de tranquil·litat com si fos quincalla. I és aquesta por i les urgències per treure'ns-la del damunt que ens fa més hostatges d'un món que alegrement hem concedit.
En una lliçó de serenitat, de llibertat i de fraternitat, els joves de ja la dita 'generació Bataclan' no s'han mogut dels bars de la riba dreta. Són fills de classe mitjana, amb sous baixos, bona formació, feines sovint creatives que els satisfan i oberts a la diversitat cultural, però trencats per dins. Saben que van per ells i pel que representen: aquesta idea de que el pensament no te residència, un nomadisme intel·lectual que els fa resistir en comú al crit de Je suis a la terrasse, parafrasejant el famós Je suis Ccharlie.
Aquesta setmana es fa el festival de jazz manouche Django l'H amb la presència dels millors artistes de l'única musica europea que ha influït en el jazz americà. I tot va començar amb el geni d'un gitano belga, parisenc i universal que va crear un swing que avui és banda sonora de la ciutat. I és que Django Reinhardt era un nòmada del pensament.

Escolteu l'audio de L'estripada, del Catalunya vespre, a Catalunya Ràdio:

Albert Bello i Oriol Saña a la inauguració del festival Django l'H

19/11/15

El temps i els escriptors

Per anar be aquest país hauria de tenir una dosi justa de la parla pausada, la saviesa sense límits i la voluntat de reconstrucció cultural infinita de Max Cahner, i una altra de la dura autocrítica, la sinceritat valenta, l'amor per la vida i l'escepticisme mediterrani de Baltasar Porcel. Però traspassats aquests genis d'un altre temps (el 2013 l'ex-conseller i el 2009 l'escriptor), el vendaval emocional ha provocat una diàspora intel·lectual sense límits que ha deixat al descobert les freixures més febles d'una cultura que havia de ser eix vertebrador de la nació i que ara només és un record mal·leable.
És per això que celebrem el monogràfic que Revista de Catalunya dedica a Cahner (ell que en va ser fundador) i l'exposició que el Palau Robert fa sobre Porcel, per si de cas algú vol recordar que som. Eliseu Climent, Vicenç Villatoro, Isidor Marí i Miquel Sellarès, entre d'altres, parlen de Cahner. De Porcel en parla el seu llegat en tres apartats: El mite d'Andratx, Noticies del món i El desordre global. Crec que el repàs d'ambdues obres que se'ns ofereix ara és un bon punt per repensar-nos.
I si no queda el possibilisme. Rebo una carta de la nova presidenta de CERDO, el dia abans que li atorguin el Premio Nacional de las Letras Españolas. Indubtable qualitat literària a banda, la idoneïtat del moment polític del premi ha estat abastament aprofitat per un cor que, més enllà de la saviesa, la tenacitat o l'autocrítica de Cahner i Porcel, busca la instantània que petrifiqui el fet. És el que em deia en Jordi Canal parlant de C'est l'histoire de la Série Noire que acaba de publicar Gallimard: "és el que volíem fer amb la història de la Cua de Palla però no teníem els recursos". Això.

15/11/15

París és la meva gran ciutat. Per això els seus morts són també els meus morts.
Víctimes d'una guerra que la bona gent
no ha fet.
Per això, avui sóc més parisenc que mai.




13/11/15

El llibre de la Marató

Ja és a les llibreries el llibre de la Marató 2015, dedicada enguany a la diabetis i la obesitat. Els experts sostenen que una de cada quatre persones que tenen aquestes malalties en són desconeixedors.
Publicat pel col·lectiu d'editors Llegir en català, el llibre és a la venda a totes les llibreries en edició de paper. Hi participen els escriptors i il·lustradors: Margarida Aritzeta, l'Avi, Joan Benesiu, Sebastià Bennasar, Esperança Camps, Roser Capdevila, Antònia Carré-Pons, Jordi Cervera, Cristina Curto, Anna Fando, Mercè Foradada, Martí Gironell, Teresa Juvé, Lyona, Ferran Martín, Jordi Nopca, Bel Olid, Jesús Mª Tibau, Joan Todó, Rafael Vallbona i Glòria Vives.
El llibre s'ha elaborat de forma totalment altruista, i cap persona de les que hi ha participat no ha cobrat res. El preu de venda és de 10 €, que aniràs destinats íntegrament al recapte de diners que farà la Marató de TV3 el proper diumenge 13 de desembre.
El llibre de la Marató 2015 també està editat en versió e-book. El podeu adquirir picant aquí. I per primera vegada també s'ha publicat en format audiollibre per a persones cegues. Aquesta versió la podeu adquirir picant aquí.
El proper dia 19 es podrà adquirir el disc, que es posarà a la venda amb diversos diaris.

Un moment de la presentació del llibre i el disc, aquest divendres a TV 3

Gemma Humet i la coral de l'Esmuc van participar a la presentació
Llegiu aquí el conte de Rafael Vallbona

12/11/15

La llum del Mira

S'ha batejat a l'emergent festival Mira com el 'fill del Sónar'. Sense que això vagi en detriment de cap dels dos, ja pot ser. Amb vint-i-un anys un és un gran taller del so i les alteracions mecàniques del medi; i amb cinc edicions l'altre és un laboratori de l'espectre electromagnètic del qual la llum n'és la part visible. Sónar fonamenta la seva vàlua en la creació d'un corrent de pensament que parteix de la interacció entre música, tecnologia i art; i Mira situa el punt de partida en la tecno-cultura de les càrregues elèctriques en moviment; pas endavant que ubica ambdues propostes al centre d'una creació d'avantguarda capaç de generar el coneixement crític que governi el canvi de model d'època al que ens hem abocat quasi sense instruments de comprensió. I Sonar i Mira en són dos, d'idea i producció catalanes.
L'estrena a Europa d'Entropia, un espectacle produït per la Société des Arts Technologiques de Canadà (SAT) que, en un espai amb 360º de visió, submergeix l'espectador en un camp de radiacions que exciten la ment i els sentits fins al límit de la comprensió artística, remet els famosos mappings a la categoria de festa major.
Però aquest actiu emergent se'n pot anar en orris si les administracions no mostren el tremp necessari que el faci créixer. El conseller Mascarell, via Jordi Sellas, li dona suport com fa dues dècades a Sónar quan ningú no els volia, i fins ara l'ajuntament els acull a la Fabra i Coats. Però la voluntat d'en Mascarell és plegar, en un extrem del complex fabril potser hi faran pisos socials (difícil de casar amb un festival així), i fins la present no hi ha noticia d'un criteri del municipi respecte aquestes iniciatives. O sigui, tan volàtil com la llum.


5/11/15

L'estripada: Poders a la picota

Enfront l'evident sotsobra de l'estat de dret, violat pels propis poders que haurien de garantir la llibertat de les persones amb l'aplicació de lleis justes i dignes, el ciutadà està optant per la única sortida raonable: posar a la picota les autoritats que, en lloc de facilitar la vida, l'empitjoren amb cap més intenció que lucrar-se i perpetuar-se autoritàriament en el domini. La xiulada d'anit a la UEFA i els llibres que es publiquen avui, Via Crucis i Avarizia, són dues raons de pes d'això. En un cas és la pròpia gent que pren una iniciativa de simple dret civil, i en l'altre dos periodistes que exerceixen l'ofici d'acostar-se la veritat sense suborns ni temors al poder, com ha de ser aquesta feina i tan poques vegades és.
A això hi afegiria les denúncies per corrupció política i per l'actuació desmesurada de la policia, però aquests temes són tan habituals que han perdut el caràcter de retret.
La crisi ha estat la gran excusa per carregar-se l'estat de dret i fer prevaldre els interessos dels grups dominants, però ara la gent ja no els deixa fer.
Una imparable revolta per la dignitat està en marxa.

Escolteu l'audio de L'estripada, del Catalunya vespre, a Catalunya Ràdio:

Llibres cantants

Raimon, Roger Mas, Gemma Humet i el pianista Albert Guinovart actuaran dimecres vinent al Liceu per cloure de forma estel·lar l’Any de les Biblioteques. En Xaver Albertí llegirà poemes i en Màrius Serra presentarà el xou. La peculiaritat de l’acte és que ningú no cobra, i el que es recapti (15€ l’entrada no és cap fortuna) anirà per comprar llibres per a les biblioteques públiques.
Ha estat un encert commemorar el centenari de les primeres biblioteques públiques de Catalunya. A més de reivindicar la ingent tasca política i cultural de la Mancomunitat, l’any ha posat en valor social la feina de les bibliotecàries, el servei a la comunitat de les biblioteques i l’enorme pol de riquesa (i orgull afegeixo) que representa tenir una bona biblioteca al poble. La cap de biblios de la Generalitat, Carme Fenoll, dona incansable d’idees inesgotables i agosarades (dels que no són atrevits no se’n parla), ha aixecat un monument a un dels serveis públics més ben valorats pels ciutadans i amb més projecció de futur.
Tots sabem que la celebració no resol els problemes de les biblioteques; amb que obri els ulls a les administracions que hi fiquen ma (Generalitat, ajuntaments, diputacions), ja em dono per ben pagat. Les biblioteques llueixen, i tothom hi vol sortir a la foto inaugural, per això se’n fan tantes; una altra cosa és que hi creguin o actuïn amb un criteri unificat. La funció pública ha de regular l’accés a la direcció, cal redibuixar el mapa a algunes comarques, i cal dotar pressupostàriament i acordar amb el sector editorial la compra de llibres i el tipus de novetats que han de tenir les biblioteques.
No els fa pensar que es destini la recaptació del concert al Liceu a adquirir llibres?